juny 27 2009
Acció, reacció, repercussió
M’arriba, per prescripció d’en mkl i de rebot (el piloteig té aquestes coses), un meme que ha iniciat Alorza. Es tracta de respondre a una pregunta, simple i alhora complexa: què puc arribar a ser? Porto, des que em va arribar l’amenaça en forma de post, donant-li voltes i encara ahir tuitejàvem amb @Odilas la faena que ens ha fet el mestre amb la nominació.
Me llega, por prescripción de mkl y de rebote (el peloteo tiene estas cosas), un meme que ha iniciado Alorza. Se trata de responder a una pregunta, simple y simultáneamente compleja: ¿qué puedo llegar a ser?. Llevo, desde que me llegó la amenaza en forma de post, dándol vueltas y ayer aún tuiteábamos con @Odilas la faena que nos ha hecho el maestro con la nominación. [+]
¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤
Però anem per parts, perquè que m’atribueix com a mèrit que “en el entorno de tuiter, Anna se ha empeñado en crearme fama de “enfant terrible” és una afirmació que mereix explicació. I és que -d’agradar-me els xais, que no és el cas- m’inclinaria positivament pel be negre, d’igual manera que admiro profundament les pedretes a la sabata i els mussols a l’ull. I tot perquè tenen una funció primordial i important: recordar-nos que som de carn i ossos si alguna vegada patinem pensant vés a saber què mentre dediquem esforços a la contemplació del propi melic. Així que “enfant terrible” o no (que serà que sí, insisteixo, que es guanya el títol a pols), en mkl té la estranya virtut de mantenir-nos en ruta, evitant que en alguna derrapada l’excés de velocitat ens dugui fora de pista.
Dit això, entro en matèria i miro de contestar la pregunteta de marres que m’ha fet barrinar aquests darrers dies. Què puc arribar a ser? Doncs, sincerament, no ho sé. Desconec on sóc, on em trobo aturada (és un dir, perquè això de la xarxa és un no parar…) i, encara menys, què vull ser, què puc arribar a ser. I em sento una peça, una bola d’aquelles que conformen els pèndols de Newton.
Oscil·lo per la xarxa sense cap raó especial fora d’aprendre i divertir-me: aquesta és de les poques coses que tinc clares de tot aquest embolic de blocs, posts, xarxes socials i tuitejos fins a mitjanit. I és que, com bé diu la cançó de Macaco, tot és qüestió d’acció, reacció, repercussió. Així que em deixo empènyer (carinyosament) pel mateix mkl, o per cumClavis, Odilas, Julen, Arati, MarcG o Yoriento, tot esperant saber convertir –ni que sigui un xic– l’energia cinètica que em transmeten en impacte.
Però, malgrat em senti esfera en moviment, tampoc cal anar muntant caramboles a quatre bandes reenviant el meme als que, per una via o altra, ja l’han rebut. Així que els nominats (i que em perdonin per la mala jugada) per continuar són cumClavis, Julen, Arati i MarcG. Els motius, infinits i inescrutables, inexplicables en el limitat espai d’un post, però que espero contestin personalment quan responguin què poden arribar a ser. Mentre, si sou de mena impacient, visitar els blocs us ajudarà a arribar a les vostres pròpies conclusions.
