Amb lletra de pal

Si algun cop heu observat un nadó jugant a l’acuit, haureu pogut deduir la lògica que regeix la seva comprensió del joc. Això és quelcom –la percepció distorsionada d’un mateix i de l’entorn– que la seva tendresa justifica i explica, però que perdria tot sentit si s’estengués més enllà del que és habitual en el temps. Així, el podeu veure amagant la cara darrera de les seves mans menudes i, amb aquest simple gest, imaginar-se a recer de qualsevol observador, invisible davant d’altres mirades. No et veig, no em veus.

Si en alguna ocasión habéis observado a un bebé jugando al cucú–tras, habréis podido deducir la lógica que rige su comprensión del juego. Esto es algo –la percepción distorsionada de uno mismo y del entorno– que su tierna edad justifica y explica, pero que perdería todo sentido si se extendiera en el tiempo más allá de lo habitual. Así, se le puede ver escondiendo la cara detrás de sus manos menudas y, con este simple gesto, imaginarse a resguarde de cualquier observador, invisible ante otras miradas. No te veo, no me ves. [+]

¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤

Mentir, mentir-se un mateix per enganyar als altres, és un exercici arriscat que ens acaba convertint en víctimes dels propis paranys: quelcom que es dóna [indistintament] tant en l’àmbit personal com en el de les organitzacions. Potser per això mateix i mentre avancem en el camí de bastir principis sòlids per a la bona governança de les institucions públiques, fóra bo recordar el valor de la transparència. Vet aquí alguns preceptes bàsics:

1. La transparència implica valentia per analitzar encerts i equivocacions, per reconèixer-los sense por i acceptar els resultats, fins i tot, quan aquest no són el que s’esperava. Implica capacitat per generar el clima de confiança suficient per donar cabuda a la tolerància al fracàs i al reconeixement de l’error com a via d’aprenentatge.




2. Tan sols es pot ser transparent des de la coherència, quan es fa el que es diu. Cal que la transparència formi part de la naturalesa de les organitzacions, que s’integri en la seva essència i es manifesti en qualsevol activitat. Per això, cal que les administracions apostin per integrar-la en tots els àmbits d’actuació, inclosa la interrelació entre els seus membres.




3. Exercir-la és un deure, però també un dret. La transparència obre les organitzacions al judici i reconeixement de la societat. Implica capacitat per respondre –en qualsevol moment– de la gestió realitzada, de la presa de decisions o de l’ús dels recursos. Però alhora, la transparència –quan s’exerceix de manera adequada– legitima a les institucions per reivindicar un espai d’autonomia per a l’acció.




4. Defineix com es prenen les decisions. La transparència no és un argument polític ni de gestió potestatiu. La seva absència permet jugar driblatges curts, però resta valor institucional a llar termini i suposa conformar-se amb avançar amb rumb incert mentre es renuncia a la visió de llarg abast.




5. És la base per establir vincles perdurables en el temps. Tan sols les organitzacions que actuen i es gestionen de manera transparent arriben a establir relacions de confiança. Els lligams que es construeixen són de reciprocitat, el que fa de la transparència l’instrument més efectiu per generar certesa i confiança, per enfortir els vincles d’una institució amb els seus membres i amb la societat.




6. Transparència i corresponsabilitat es retroalimenten mútuament. No és factible compartir missió, visió, valors o objectius des de l’opacitat. Les administracions responsables són aquelles que saben identificar, de manera efectiva, que és el que poden i el que han de fer; les transparent, a més, són les que saben transmetre-ho adequadament per convertir-se en espais compartits i democràtics on integrar tant als seus membres com a la ciutadania, en la cerca permanent per dota de major valor allò que és públic.




7. La transparència no admet gradacions malicioses. Es pot faltar a la transparència de paraula, obra o omissió, però les mitges veritats sempre han estat [indiscutiblement] mitges mentides. La transparència implica mostrar-nos –en tant que organitzacions– tal com som: sense ornaments, sense embuts, sense afegir ni treure res. Però també suposa fer-ho amb la suficient claredat com perquè la dada i el relat, a banda de certs, siguin intel·ligibles.




8. La implicació i el compromís institucional mal entesos duen a la manca de transparència, donant lloc a polítiques paternalistes adreçades a “protegir” les organitzacions de les conseqüències de les seves pròpies decisions i dels seus actes. D’aquesta manera, es recullen sobre si mateixes, es neguen qualsevol possibilitat d’avenç que sorgeixi de l’autoavaluació i les fa impermeables a les evidències.




9. Quan manca transparència, la comunicació esdevé un mecanisme de defensa: s’inverteixen més esforços en controlar els fluxes d’infomació i els continguts que en cercar la seva efectivitat. És en aquest procés quan el terme es desvincula de la realitat i s’exposa al desgast, ja sigui per excés en l’ús discursiu per defecte en l’ús efectiu o per ambdues alhora.




10. La transparència exigeix professionals íntegres i honestos. No existeix transparència possible cap enfora, més enllà de les institucions, que no neixi del compromís real i previ de cadascuna de les persones que la integren. Per això, les administracions han de ser competents per establir el com, el marc de funcionament.

Nota: La fotografia que encapçala aquest apunt està presa des de The Ledge, un mirador ubicat en el pis 103 de les Sears Tower’s de Chicago. L’Skydeck –“un pis al cel”, com també se’l coneix– penja de la façana de l’edifici, a 412 metres d’alçada. Construït íntegrament en vidre, aquesta particular balconada ofereix al visitant una vista insòlita de la ciutat. Vaig trobar la imatge aquí.