feb 19 2010
La Declaració [making of]
Hi ha idees que neixen com una espurna; d’altres, al contrari, venen al món després d’haver estat llargament amanyagades. Però les idees són només això, idees, si no les cridem als quatre vents, si no es comparteixen. Perquè, precisament, la seva força rau en les persones que hi creuen i les fan realitat, en qui les subscriu.
Hay ideas que nacen como una chispa; otras, en cambio, vienen al mundo después de haber sido largamente acariciadas. Pero las ideas son sólo eso, ideas, si no las voceamos a los cuatro vientos, si no se comparten. Porque, precisamente, su fuerza reside en las personas que creen en ellas y las hacen realidad, en quien las suscribe. [+]
¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤
M’atreviria a dir que la Declaració de Consultoria Artesana que avui veu la llum pertany al món de les idees que s’elaboren com les millors menges: fetes amb ingredients selectes i cuinades –per una mà destra– amorosament a foc lent.
I malgrat la dita, que afirma que massa cuiners fan malbé una sopa, el document de la Declaració és una excepció: té el bo i millor de cadascú de nosaltres, el que ens vam esforçar en llegar-li, un segell personal resultat de sumar voluntats, punts de vista, experiències i criteris. No podia ser d’altra manera, atès que recull la ferma convicció de que és possible una altra manera de fer consultoria, una manera que li confereixi valor. De fet, estem segurs de que sigui així perquè la Declaració no és altra cosa que el reflex fidel de com treballem, de com ara ja ho estem fent.
No hi ha res que pugui afegir al que ja es recull en la Declaració de Consultoria Artesana, ni a les evocadores entrades dels blocs d’Amalio, Manel, Julen, Miquel i José Miguel o a les que han d’arribar. Vet aquí que cadascú porta a terme el relat dels fets d’una manera particular, fruit d’una vivència intransferible. Aquest que segueix és el [personal] testimoni d’un moment al que mai vaig imaginar assistir-hi: el naixement de la Declaració de Consultoria Artesana. Aquesta és una travessa que tinc el luxe de compartir amb @arey, @cumclavis, @dreig, @ignacionacho, @jmbolivar, @juleniturbe, @lalhi, @Odilas, @suenosdelarazon, @tic616, @vigoncas e @Yoriento, però també un camí on espero trobar-me amb tot@s vosaltres.
Uahl.lah! Si estàs feta una crack de l’edició digital!
¡¡Genial, sencillamente, genial!!! Como nos tienes acostumbrados, muy divertido, brillante Anna…
Me he emocionado… La musica, divina… el ritmo contagia, y leer los textos en catalán me ha venido genial porq así cuando no entiendo algo, me lo invento… en definitiva, soy parte de la tripulación y siento los mismos efectos de la ingravidez que tú. Menos mal que no tuvimos SOS para Houston.
Tu imaginario es estupendo, un lindo homenaje. ¡¡enhorabuena!! Un beso pa’ ti…. y ¡¡a disfrutar!!
E.s.p.e.c.t.a.c.u.l.a.r , b.r.i.l.l.a.n.t.e , g.e.n.i.a.l , c.r.a.c.k
Anna, me quedo sin fuerzas para escribir mi post sobre la declaración.
¡Pero qué talento que tienes chica!
Dada la magnitud emocional de los comentarios anteriores, qué puedo decir? Snif¡
Generas ilusión, algo muy difícil.
Wuau!!! Molt, però que molt bo!!!!! Així dona gust fer equip!!!!
Uala! la mare dels astronautes!!! Estas d’un polimòrfic que te’n surts, ara una escultura, please!!
Ai, això és una festa
I “que hace una chica como tú en un lugar cómo este”? Doncs regalar-nos tota aquesta màgia i aquest saber. Gràcies companya!
Enhorabona Anna!
M’ha captivat desde el primer acord de These boots are made….
Ha estat un regal de divendres poder trobar un projecte que comulga amb els meus valors laborals!
@arati
Té trampa… Només has de posar un nadiu digital a la teva vida i et fa un curs accelerat en cinc minuts. No ho he dit, però li dec l’assessorament tècnic al meu fill Marc, que no ha volgut sortir als crèdits. Així que aprofito l’ocasió!
@Amalio A. Rey
) Colega, admirable el esfuerzo. Un abrazo.
Me gusta que te guste. Tú síguele metiendo caña al catalán, que se deja. Después, cuando ya lo domines, te doy permiso para visitar la otra versión del post (en castellano): http://blog.polimorfic.net/?p=1397
@luis.tic616
Ya te estás recuperando de ese flojerío momentáneo, porque no perdono. Espero post en los próximos días. Sabes que te buscaré… ;-P
@Yoriento
Generarla puede ser difícil, pero compartirla no lo es. Ése es el único mérito que me puedo atribuir: reflejar la ilusión que doce aventureros han conseguido despertar en mí. Gracias!
@cumClavis
Ens ha donat pel “movie” aquest cop, oi? I sí, modèstia a banda, fem un gran equip. ;-P
@mkl
Camaleònica… Una escultura? No provoquis…
@Odilas
Que què faig? Mirar, escoltar, aprendre i passar-m’ho pipa. Si és que no pareu… i jo feliç de que així sia. tots plegats em vàreu proporcionar un guió excel·lent, la resta va ser bufar i fer ampolles.
@Pilar
Benvinguda al bloc! La idea és captivadora, suggerent com diu el curt, veritat? Espero que serveixi per aglutinar al seu voltant gent com tu, que la gaudiu i la feu realitat. I com diu la dita, quants més serem, més riurem. Si t’agrada, ja saps que la pots subscriure, esprémer, explicar, compartir… Ens trobem en el camí.
Muy chulo el video. No queda sino divulgarlo a mayor gloria de la profesión
[...] Vía Anna Cabañas. [...]
+1 a toda la pasión dejada en comentarios atrás
Precioso el video y fantástico el acompañamiento musical. Me he emocionado viéndo los comentarios que iban superponiéndose a las imágenes. Imágenes que evocaban a su vez recuerdos entrañables de esta aventura artesana.
Un honor compartir barrio contigo, compañera artesana.
Un abrazo
@Julen
Besos.
Un oficio emocionante…
@Nacho
+1 en mi agradecimiento por permitirme que lo comparta con vosotr@s
@José Miguel
Ha sido un ejercicio [provechoso] de aglutinar memoria, sensaciones y emociones. Me desbordaban…
Fantàstica mostra de creativitat audiovisual… És molt emocionant i per als qui us vau trobar a la “109″ segur que també emotiu.
M’ha agradat molt veure que hi ha diferents maneres d’explicar històries i que els artesans us complementeu…
@JoanKa
M’agrada que t’agradi. Ens complementem, sí: ja saps, fem peces singulars.
Uau!!! Què xulo!! Moltes felicitats per tot plegat; m ‘ha encantat aquest making-off!!
@Agustí
Gràcies! Ha estat un “divertimento” en tota regla. Però no pensis que m’ho he inventat, no: tot va passar, fil per randa, com explica el curt. O jo, almenys, ho recordo així…
[...] hasta aquí en los blogs de algunos de mis compañeros artesanos: Julen, Miquel, Manel, Amalio, Anna, Carmen o Nacho. AKPC_IDS += [...]