feb 27 2010
Poc a poc, pas a pas
Tal dia com avui, ara fa dos anys, naixia aquest bloc. Ho va fer de matinada, amb les primeres llums de l’albada, com ho fan darrerament totes aquells coses per a les quals necessito silenci i un xic d’inspiració. I com no, també dedicació. Encara ara recordo la sensació màgica de publicar el primer post. El títol li feia justícia: era un primer gargot inexpert, insegur.
Tal día como hoy, hace ya dos años, nacía este blog. Lo hizo de madrugada, con las primeras luces del alba, como lo hacen últimamente todas aquellas cosas para las cuales necesito silencio y una pizca de inspiración. Y como no, también dedicación. Aún ahora recuerdo la sensación mágica de publicar el primer post. El titulo le hacía justicia: un primer borrón inexperto, inseguro. [+]
¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤
En aquests dos anys he evolucionat de la por al full a la pantalla en blanc a gaudir-ne tal com em vaig proposar fer des del primer dia. Sembla com si haver-me encimbellat a uns bons talons hagués desfermat les meves ànsies de créixer, com si m’hagués ajudat a atansar-me: avanço fent tintines per aconseguir [algun dia] caminar amb pas segur. I descobreixo que us duc al cor i a les butxaques, perquè us reconec en moltes de les coses que ara sé –que he après– mentre gaudeixo amb tots vosaltres d’aquest exercici constant de cal·ligrafia.
Avui, però, tornant la vista enrere –com qui mira una col·lecció de velles fotografies– sóc conscient d’haver crescut: lluny d’aquell temor inicial davant allò desconegut, em sento satisfeta d’haver-vos trobat pel camí, d’haver desat prou espai perquè cadascú de vosaltres s’enfilés i passés a formar part d’aquesta motxilla que duc cofoia a totes bandes. Un farcellet que potser imaginava des del primer apunt, però que avui més que mai esdevé la fidel imatge del que han estat aquests dos anys de bloc. Gràcies un cop més.
dos anyets són molts apunts, però en volem més!
moltes felicitats i endavant!!!!
Feliç aniversari!! I enhorabona per aquest bloc tant culo que tens ; moltes gràcies!!!
I quan va nèixer quan va pesar?
Gràcies per aquests dos anys del “pas a pas”, d’aquesta cal·ligrafia feta amb lletra de pal, tal com (actualment) fa la quitxalla quan comença a escriure.
I és precisament això el que més em motiva a seguir-te, si ets capaç de dir el que dius (i com ho dius) quan tot just estàs començant a escriure, imagina’t quan ja ho “dominis” més…
Moltes felicitats, dos anys! només? que gran que estàs!
Nosaltres també gaudim amb tu.
¡¡Muchas Felicidades!! Cumplir dos años en un blog, como le decía hace unos días a otro amigo blogger, implica un buen montón de cosas buenas y no tan buenas, pero desde luego mucha ilusión, constancia y ganas de compartir.
Me encanta, y envidio sanamente, como escribes. Enhorabuena.
Un fuerte abrazo,
Hay que tener espaldas para hacerse con semejante cantidad de kilos ;D ;D ;D No es fácil hacer hueco a tantas personas y que están se sientan cuidadas. Yo a veces me he sentido único. Muchísimas gracias. Zorionak!!
Moltíssimes felicitats! Dos anys només? Dona la impressió de què hi ets des de sempre, i que et llegeixo des de sempre…
Abraçada
Felicidades y cojo prestado el video, me parece muy acertado.
Per molts anys Anna!! Felicitats per aquest blog que ve a ser la germana gran del meu… tot un referent.
Enhorabuena por estos dos añitos. Ya eres cómo adulta en esto de los blogs.
Gracias por la frescura de tus páginas, con ideas y reflexiones que me hacen pararme a pensar.
Un abrazo, Francisco
De casualitat he trobat el teu post i precisament em sento ara, com tu fa 2 anys!! Moltes felicitats!!!!
Felicitats Anna! Que aquests dos anys et permetin afagar embranzida i córrer fins a l’infinit amb lletra de pal… o lligada.
Hoy cumple el mío exactamente un año, así que para mí eres como la hermana mayor: no es que me parezca que estás aquí desde siempre, es que siempre estuviste aquí…
Tu letra es sensibilidad. Cuando termino uno de tus textos, lo habitual es hacer acopio de miradas evocadoras, sentirme lleno de esa melancolía dulce que da el hacer balance permanente de lo bonito que es vivir. Me gustan sobre todo los post en que nos colocas ahí, como cabeza flotante en busca del tranquilo punto de equilibrio desde donde contemplar el paisaje, alejándose del ruido.
Mil gracias… y sincera enhorabuena por un blog magnífico.
¡¡felicidades, Anna, por el par de añitos!!
Tu bitacora es diferente, eclectica y sabrosa en emociones. Comestible, vaya. Me gusta leerte, tienes un estilo tan distinto al mío, y esa es una razon más para disfrutar tus posts.
jjj… me ha gustado esto: “Parece como si el hecho de haberme trepado a unos buenos tacones hubiese desatado mis ansias de crecer”. Sigue entaconada… mujer, por ese camino de buena caligrafia, que intentaremos seguirte cm a cm. ¡¡enhorabuena, artesana!!
Muchas felicidades por estos dos años de blog. Ya es toda una consolidación en esto del mundo de los blogs. La verdad, que me gusta leerte porque tienes un estilo diferente y fresco. No seguiremos pasando por aquí.
Per descomptat: “ENHORABONA”!!!! Així que et dec conèixer des que vas nèixer, no???
@Jacme
Gràcies! N’hi hauran més, tants com em permetin aquestes sabates que duc. I és que això d’escriure s’està convertint en una necessitat.
@Agustí
Gràcies a tu! La vostra presència m’anima a tirar endavant.
@MarcG
Oh…pesava més del que et penses. Quant dubtes! Poc a poc, com per art de màgia i a força d’anar escrivint, s’han anat esvaint. Dominar-ho? Bé, si es deixa…
@Lanieto
Ja ho veus, he sortit refeta. Seguirem creixent a cop de posts. Gràcies!
@José Miguel
Bueno, tengo una memoria selectiva para acordarme de las cosas buenas, que han sido muchas. Gracias por estar ahí. Un abrazo.
@gallas
) Gracias por dejarte conocer.
Eres único…
@arati
Des d’allà on es perd la memòria? No sé que ho fa que jo també tinc aquesta sensació, vella amiga. Una abraçada.
@Jaime
Gracìas! Todo tuyo…
@Francisco
Y yo que me siento como una cría con una piruleta… Gracias!
@cumClavis
Germana gran? Referent? Em faràs sentir gran… Deixa’m [una mica més] xiular, riure i fer saltironets desenfadats al teu voltant mentre segueixo creixent.
@Mònica Urrútia
Comences? Doncs així l’enhorabona ha de ser per a tu. I els ànims i l’empenta. Endavant!
@Mònica
Gràcies! Seguiré, esvalotada i esperrucada, fins a l’infinit. I benvinguda al món dels blocs!
@Jesús Fernández
Qué curioso! Siempre me parece que los otros blogs estaban ahí antes de que yo aterrizara. Los veo tan grandes, tan fuertes y tan guapos… Seguiremos, de la mano, buscando rincones para evadirnos. Gracias!
@Amalio
Nos complementamos a medida que nos descubrimos. Y disfrutamos… Seguiré, no te quepa duda, aunque algunos días estos tacones me estén matando.
@Juan
Intentaré, a pesar de la edad, no perder esa frescura. Gracias!
@carme
Oh! Què bé que fer anys serveixi per fer-te sortir de la curculla… ;-P Sí, ens coneixem des que era així (posant els dits polze i l’índex molt juntets l’un de l’altre). Una abraçada.
Muchas Felicidades Anna, y que te leamos por muchos más (años). Me encanta tu forma de escribir y de ver las cosas, la vida, los momentos… espero seguir aprendiendo contigo
Pues disfruta, que esto pasa deprisa
Felicitats, companya! que això no és res, aquí som tots jovent de cabells blancs. A on, sinó? D’aquí a cent anys, tos celebrant aniversaris!! (i calbs!)
@Antonio
Seguro que encontraremos momentos para seguir disfrutando juntos. No sé yo cómo de bien vamos a llevar lo de postear desde una mecedora…
@Julen
Como todo lo que nos gusta, ¿verdad? A tope!
@mkl
Gracies! D’aquí a cent anys serà per veure’ns. Farem una patxoca! Sort que amb l’avatar es poden fer meravelles.
Pensant una mica en les coses que he llegit al teu blog, i en els pensaments que han fluit a partir d’aquestes lectures… no em surt dir-te felicitats! Pensant en tots els moments d’evocadores reflexions escrites amb la mirada fresca i el traç segur, només em surt dir MOLTES GRACIES!!!
Espero seguir gaudint molt de temps del teus posts!
@Joanka
I jo de la teva entranyable presència. Gràcies per ser-hi!
Hola Anna,
Per molts anys! Dos anys! 730 dies! Uff! Mirant-m’ho des de la meva bitàcora em queda un llarg recorregut fins arribar-hi. El que no tinc tan clar és si aconseguiré arribar al teu depurat nivell d’escriptura i d’emocionalitat en la generació i concreció del que escrius.
M’has sentit sovint dir-te que, verbalment, és impossible vèncer-te. Tens una velocitat en construir frases enginyoses i riques que ni l’AVE ni l’Usain Bolt són capaços d’atrapar-te.
La lectura del que escrius és frescor en la que combines un llenguatge depurat i culte amb senzillesa.
Per molts anys i que per molts més em “guanyis” en les nostres discusions verbals,
Agustí
@Agustí
Jo també espero, per molts anys, gaudir de tan digne rival.
Dons jo crec que aquests pols verbals que mantenim se semblen més a un partit de ping-pong…