jul 04 2010
Travessia en paper
Resulta curiós, precisament ara que m’he acostumat a ser algú que sol transitar lleugera d’equipatge, que em fes tanta il·lusió el maleït paper. Potser perquè el primer intent fou un veritable mal èxit, potser pel que suposa més enllà del que diu la lletra impresa [“compatible...”], però el vaig desar amb cura al calaix mig buit on tan sols tenen cabuda les coses importants.
Resulta curioso, precisamente ahora que me he acostumbrado a ser alguien que suele transitar ligera de equipaje, que me hiciera tanta ilusión el dichoso papel. Quizás porque el primer intento fue un verdadero fiasco, quizás por lo que supone más allá de lo que dice la letra impresa [“compatible...”], pero lo guardé con cuidado en el cajón medio vacío donde sólo tienen cabida las cosas importantes. [+]
¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤
Despistada com l’Alicia, vaig creure –per un moment massa llarg– que tan sols hi havia l’opció d’escollir un dels dos camins: el de la dreta?, o millor el de l’esquerra? I resulta que, posats a estassar prejudicis, existeix un camí que es dibuixa entre els dos i que em permet iniciar el trajecte. Al capdavall, això és el que vaig cercar en els darrers temps: començar i deixar-me envair per aquesta sensació estranya que he sentit en signar les primeres propostes. No sabia tan sols ni què posar ben bé i vaig estar temptada de fer-ho sota l’epígraf de consultora Baloo, que em sona de meravella. Al final, fou un simple “consultora independent, Polimorfic.Net”. I me’n vaig tornar cap a casa en un passeig tranquil mentre quelcom per dins feia saltironets. Independent…
Inicio la travessia amb les bodegues ben proveïdes: una Declaració, una xarxa que creix i s’expandeix sense pressa però sense pausa, tallers on aprendre i compartir… i molta, però molta, il·lusió. I ja posats, tinc fins i tot bandera, que hissada sobre el pal major haurà de recordar-me la fusió d’idees que la forjaren: les infinites formes que podem aconseguir a partir d’exercitar-nos en decisions que [a cada plec] ens atansen al resultat final, una tasca on combinin en sintonia coneixement i habilitats, així com la simplicitat en els recursos.
Aquest farcellet, lleuger i exempt d’andròmines inútils, aconsegueix que em senti segura d’embarcar-me, acotxada malgrat les fragilitats inicials i amb la certesa que –per primer cop en força temps– no em preocupa massa com hagi d’acabar aquesta aventura. Bé o malament són termes que ressonen massa llunyans i massa ambigus quan encara assaboreixo haver deixat anar amarres.
Molta sort, Anna, en aquest viatge! M’ha agradat molt la bandera i el que interprerto que representa: plec a plec, laboriosament i amb habilitat, anem construint fins a desplegar l’obra final.
@Marta
Moltes gràcies! Sort, bon vent i paisatges fèrtils… crec que alguna cosa en treurem, de tot plegat.
Enhorabuena, Anna. Veo difícil poder comenzar una travesía mejor preparada de lo que estás tú. Disfrútala…
Un abrazo.
Benvinguda!! Ja tardaves…t’estaven esperant…
Bona sort en l’experiència, tan interessant, Anna! Una abraçada.
@José Miguel
La disfrutaré, te lo prometo.
Creo que, de abrir los respectivos hatillos y comparar, encontraríamos mucho en común.
@cumClavis
Impacient…
@Mariàngela
De vegades, ens inquieta estar aturats massa temps allà mateix i quelcom incert ens empeny a iniciar aquestes aventures. Gràcies i una abraçada.
Anna, enhorabona i molta sort. No ho sabía que saltaves a camp obert!! . Contenta de veure-ho i de saber que t’ho passaràs de conya!. No es fàcil, però aixó ja ho saps i en qualsevol cas…es irrellevant
Ens tens a prop pel que necessitis.
Una abraçada i fins aviat!
@Odilas
Una abraçada.
Ja ho veus! És un salt a mitges, però val més mig salt que mig de res. Així que en això estem, a veure com ho naveguem. I sí, sense cap dubte, us sento molt propers.
Doh! nos acaba de subir el listón al gremio de forma cualitativa diría… Bienvenida (suponiendo que no habías estado ya antes) pero en cualquier caso es un placer compartir espacio y profesión contigo. Aquí estamos
@luis
Gracias! De alguna manera sí estaba, pero confieso que me sentía algo extraña. Ahora soy dos medios: dentro y fuera. Espero que la suma dé algo más completo que lo que había hasta ahora. Para mí también será un placer compartir y departir con tod@s vosotr@s.
Anna:
¡¡que sorpresa!!
Vas bien dotada de talento y destrezas para adentrarte en territorio comanche, así que la cosa irá genial. Allí te esperamos, también ligeros de equipaje, cada uno a su manera.
Suerte, compañera…
L’enhorabona! El primer pas és sempre el més difícil i tu l’has fet. Ara ja només hauras de continuar caminant i estic convençut que ho faras amb pas ferm i decidit!
Que t’ho passis molt bé en la teva travessia!
Una abraçada.
Ànims Anna… i molta sort!
Ja ens diràs què hi ha a l’altre costat del mur, potser no seràs l’única en iniciar aquest viatge…
[...] This post was mentioned on Twitter by Marc Garriga, Joan Carles Torres. Joan Carles Torres said: Descobrint el "viatge" que enceta @Amblletradepal http://bit.ly/dyofLJ La meva enhorabona a la capitana del vaixell més #polimorfic [...]
molle 123
Anna, això sona a inici de projecte important i il.lusionant!
Que bé!!! FELICITATS!
A mi también me suena de maravilla lo de consultora Baloo ¡Enhorabuena! ¡Disfruta de tu aventura!
Me n’alegro molt d’aquest pas. Saps, llegint-te habitualment, la meva sensació ara és com si fos una conseqüència natural d’allò que has anat exposant durant temps amb les teves paraules, amb les teves reflexions. Molta energia per a tu. Disfruta-ho i endavant!
@Amalio
Esperemos que sea capaz de mantener la cabellera en su sitio.
@Joanka
Gràcies! Primer un peu i després l’altre… Crec que així arribarem a algun lloc.
@MarcG
Tot just acabo d’enfilar-me, però mirant a una banda i l’altra crec que podrem apostar pels vasos comunicants. Ja t’explicaré…
@Montse
Suposo que a mida que avanci anirà creixent i agafarà forma. De moment, fa flaira d’acabat d’enfornar i amb moltes il·lusions pel mig. Gràcies!
@Paz
¿Verdad? Y poder pasear a tus pares sobre la tripa mientras flotas con la corriente y canturreas aquello de “lo más vital, no más…”. Vamos a ser muy sostenibles.
@Toni
Ben mirat, Toni, potser tens raó i aquest pas és el que hi havia de dur escrit el guió d’aquesta història. Però costa tan decidir-se, que el dia que el fas sembla tot un relat en si mateix. Gràcies pels ànims!