mar 10 2009
Des de l’altre costat [Carme]
“Juguemos a que existe alguna manera de atravesar el espejo; juguemos a que el cristal se hace blando como si fuera una gasa de forma que pudiéramos pasar a través…
Y en efecto, el cristal del espejo se estaba disolviendo, deshaciéndose entre las manos de Alicia, como si fuera una bruma plateada y brillante.
Un instante más y Alicia había pasado a través del cristal…”
M’agrada molt llegir… per això quan l’Anna em va oferir la possibilitat d’inaugurar una nova secció en el seu bloc, vaig pensar que podia començar parlant de llibres i quin millor que Alicia a través del espejo de Lewis Carroll per transmetre l’emoció.
Me gusta mucho leer… por ello, cuando Anna me ofreció la posibilidad de inagurar una nueva sección en su blog, pensé que podía comenzar hablando de libros y cual mejor que Alicia a través del espejo de Lewis Carroll para transmitir la emoción. [+]
¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤
Vaig llegir Alicia quan era molt petita i em va agradar molt… Potser per això, no fa gaire temps el vaig utilitzar en una “pràctica” explicant que estava segura que la lectura de a través del espejo m’havia permès comprendre el concepte d’infinit.
Pel que acabo de dir hauríeu de poder deduir que encara estic estudiant i és veritat, continuo estudiant… Va ser precisament arran d’un treball que vaig arribar al mon dels blogs, concretament al d’en Jordi Assens, quan es deia Personas y organizaciones. El treball anava sobre las retribuciones de los altos directivos i m’estava costant molt trobar literatura de tipus econòmic… Allà hi vaig trobar una entrada fent referència a un article de The Economist i un llibre, Más allá del vil salario. El model de compensación integral, de Jordi Costa, que em va anar molt bé.
En el bloc d’en Jordi vaig descobrir MyAdriapolis, el de l’Alex Vallès. M’encanta la il·lusió que desprèn i si no em creieu només hi heu de fer una mirada. Hi ha una entrada especial: Mi cielo está lleno de nubes.
Són els dos primers que vaig conèixer, ara ja fa més de dos anys, i els he seguit dia a dia. Tots dos m’han ensenyat moltes coses i tots dos m’han ajudat… En Jordi per segona vegada en un altre treball sobre un llibre d’en Ricard Sennet La corrosión el carácter. Las consecuencias personales del trabajo en el nuevo capitalismo, ja que havia fet una entrada arran d’una entrevista que li havien fet a La Vanguardia, i l’Alex, en un altre sobre Choca esos cinco, de Ken Blanchard i altres; la seva entrada Make a team forma part del meu treball sota el títol “que parlin els experts”.
Aquest estiu vaig conèixer un altre bloc que m’agrada molt saludconcosas, en aquest cas per un comentari que havia deixat al bloc d’en Jordi arran d’una entrada sobre el sistema sanitari americà. M’agrada molt el seu bloc. La darrera entrada es titula Gestión de rabietas…, el títol ho diu tot, no? i també m’encanta la foto del nen que va per la via del tren. ¿Eres tu Miguel Ángel?
I no sé com vaig arribar a Yoriento.com que deu ser el blogger més actiu del mundo-mundial, com diria en Manolito Gafotas, així com el més rompedor, on tinc pendent de complir una promesa (fer-hi un comentari tant llarg com la seva entrada)… Un dia, llegint els comentaris, vaig fixar-me en un nom… Anna.
Anna? I vaig arribar a Amb lletra de pal, un bloc petit i delicat, i directament cap a la prestatgeria a veure que hi trobava i vaig seguir mirant… Quina sorpresa, dues gironines que es coneixen virtualment en el bloc d’en Yoriento!
L’Anna i jo no ens coneixen. No sé perquè ha estat tant amable de convidar-me a iniciar aquesta nova sèrie “dels que no tenim bloc”, però va agradar-me la idea i vaig acceptar el repte de travessar el mirall. La idea era parlar de llibres i d’alguns he parlat, però he preferit aprofitar aquest espai per explicar-vos com es veu des de l’altre costat. És un autèntic plaer llegir-vos!
Il·lustració de Su Blackwell, que amb la seva creativitat suma una nova dimensió als llibres. La fotografia correspon a l’obra Alice: Through the Looking Glass (2007).
@ Carme
Gràcies per acceptar el repte. El teu escrit és la millor presentació que podia desitjar per a la nova categoria del bloc.
De sempre, m’ha fet gràcia la figura del convidat en els òrgans de govern: amb veu, però sense vot, sense incidir més enllà del que li permet la dialèctica, el pes dels arguments.
D’aquí, el títol de la categoria: amb veu, sense bloc. Obrir aquest espai a qui no ha escrit mai un bloc hauria de suposar la possibilitat d’escoltar a qui, d’altra manera, restaria injustament en l’anonimat. I alhora, experimentar conjuntament -perquè l’experiència és enriquidora per a les dues parts- el pas “a l’altre costat”, ni que sigui per un dia.
No ens coneixem… és cert, almenys en el “món real”. Caldrà posar-hi remei, no? Sospito que podem estar hores i hores fent-la petar.
Hola! No, no soc jo el de la foto, crec que de moment no posare cap foto meva, jajajajaja. Son fotos trobades a internet, que ja sabem que es l’arxiu viu mes important, i on pots trobar practicament de tot.
Gràcies per parlar de saludconcosas i de parlar de la teva vida com a lectora de blogs. Potser algun dia hauria d’escriure els meus comentaris dels meus blogs favorits.
Abraçades
Gràcies Carme pel teu apunt, i gràcies Anna per permetre deixar-li a la Carme el teu mirall màgic.
M’ha recordat quan, ja fa més d’un any, en mkl em va obrir un espai en el seu bloc per comentar una peça de música que li agrada especialment…(http://suenosdelarazon.com/2007/11/17/las-variaciones-gould/). Va ser tota una experiència, com si, de cop, tu que sempre has estat al pati de butaques, et deixesin l’arc i et convidesin a fer de concertino.
Si la cosa segueix el mateix curs em sembla que d’aquí a poc tinc un altre bloc que afegir al llistat que segueixo…
I final. Ja és diumenge, hora de passar al meu costat… Ha estat una aventura molt maca això de travessar el mirall, però penso que de moment seguiré fent la tasca que em toca, que és la de deixar els meus comentaris i contribuir a que seguiu editant. En mi tindreu una lectora garantida.
Anna: Tinc moltes ganes de llegir al següent convidat! Com et vaig dir, penso que has innovat en el mon dels blogs, però ja estic esperant la teva propera entrada. Sobre què anirà?
cumClavis: Ves per on, la que hi ha afegit un nou bloc soc jo. Ja saps que t’he descobert i m’agraden els temes que toques… Per tant, és possible que algun dia aconseguim entre tots fer una autèntica conversa.
A en Miquel, el vaig contestar al seu blog i, per descomptat, ahir el vaig felicitar perquè va ser el seu aniversari…. Té un bloc molt específic, l’àmbit sanitari, però la seva “mirada” m’agrada molt.
Suposo que, a través dels meus blogs favorits, haureu pogut identificar els meus interessos, així que ja ho sabeu… Endavant, que us llegiré i, amb molt de gust, intervindré!
@Carme
No puc afegir res més que no hagi dit, als comentaris i en els correus que hem creuat aquests dies. M’alegro d’haver-te tingut de convidada a casa, ni que sigui per una setmana. Crec que estem d’acord en que ha estat una experiència inolvidable.
Si no fos per que crec en la SINCRONICITAT i en la MAGIA no m’ho podria creure !!!
Vosaltres dues, Anna, Carme, no us coneixeu però JO us conec i parlo molt i molt sovint amb vosaltres.
Quina Sincronicitat (1) més fantàstica. No es pot considerar una casualitat. De cap manera la Carme podia trobar a l’Anna enmig de la xarxa mundial…i que l’Anna em comenta que te un bloc on resulta ser que ha convidat a escriure a “gent interessant” en relació a un comentari meu… i un altra dia la Carme em diu que ha col•laborat en el bloc molt maco que va trobar buscant no se que i que es d’una noia de Girona …
I per lligar amb el tema de l’Alícia una de les cites preferides de Jung sobre la Sincronicitat prové de Through the Looking-Glass de Lewis Carroll, en què la Reina Blanca diu a Alícia: “Es una mena de memòria pobre que només funciona cap enrere”
Anna: Ja tens una nova lectora.