set 13 2009
Reformes 2.0
Aquest estiu, la Universidad Internacional Menéndez Pelayo ens obsequià –mitjançant UIMP 2.0– amb la possibilitat de participar en la “Inventando la Universidad 2.0″. Alguns ho varen fer presencialment; d’altres, els que més, des de la distància, virtualment. Les retransmissions en directe de UIMP-TV, els canals oberts a la participació, els enllaços amb Facebook i amb Twitter y una impecable organització contribuïren a que aquesta distància s’esvaís. Molt del que es va dir en el decurs de la trobada –tot i que el focus estava en l’àmbit universitari– esdevenia una reflexió interessant per a qualsevol administració enfrontada al repte 2.0: estratègia, comunicació, gestió,… Reflexions que, de com són de valuoses, no haurien de caure en l’oblit.
Este verano, la Universidad Internacional Menéndez Pelayo nos obsequió –a través de UIMP 2.0– con la posibilidad de asistir y participar el encuentro “Inventando la Universidad 2.0″. Algunos lo hicieron presencialmente; otros, los que más, desde la distancia, virtualmente. Las retransmisiones en directo de UIMP-TV, los canales abiertos a la participación, los enlaces con Facebook y Twitter y una impecable organización hicieron que dicha distancia se diluyese. Mucho de lo que se dijo durante el encuentro –y a pesar de que el foco de atención se centraba en el ámbito universitario– se convertía en una interesante reflexión para cualquier administración enfrentada al reto 2.0: estrategia, comunicación, gestión,… Reflexiones que, por valiosas, no deberían caer en el olvido. [+]
¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤
Ara, tan sols fa uns dies, Genís Roca torna a la càrrega tot preguntant-nos ¿Cómo llevar a cabo un proyecto 2.0 en la Administración?. I altra vegada, un fòrum en Facebook és el punt de trobada on anar bolcant les aportacions prèvies a la jornada del 14 d’octubre a Barcelona. Les opinions recollides fins el moment donen fe de la coexistència de diferents nivells de definició, de diferents accepcions d’una Administració 2.0. Parlem, exclusivament, de l’ús d’eines 2.0? De tenir presència en les xarxes socials? O potser, de canvis substancials que afecten a la medul·la de les administracions?
Andrés Pedreño, a Administración Pública 2.0 (acabando antes 1.0), ens descobreix que el “vuelva usted mañana” pot seguir pervivint al llarg del temps en les administracions, malgrat fer-ho sota nous formats. Podem emprar Facebook o Twitter, però si són entesos com a simples agregadors de notícies, com a canals unidireccionals de informació, segueixen mantenint-nos molt allunyats d’iniciar una conversa. Esdevenen canals sense entrades i sortides, en ambdós sentits, sense res que els nodreixi i els confereixi sentit. Tenir presència en la Xarxa no implica, necessàriament, que aconseguim ser part d’aquesta.
Diluir estructures organitzatives, jerarquies i cadenes de comandament, distribuir la presa de decisions, redibuixar les relacions internes i externes –amb la ciutadania, amb la resta d’administracions–, derruir barreres, advocar per l’obertura de models: la única via possible passa per construir conjuntament, per fer-ho de manera participada i participativa. Comencem per imaginar nous escenaris, per reinventar-nos amb el concurs de tots plegats. Podem cercar experts i assessors que ens acompanyin en el camí, però els veritables artífexs del canvi es troben en les pròpies administracions. Sense ells, no hi ha canvi possible. Como reflexiona mkl a Sobre la (difícil) Administración 2.0, “las soluciones para progresar hacia los 2.0 pasan, por lo tanto, en conseguir los aliados necesarios, por detectar y enrolar a las personas que saben y quieren cambiar el sistema”
Haurem d’establir bases compartides, dilucidar conceptes i acordar premisses –àmplies, rudimentàries si voleu– que ens donin la certesa d’estar parlant del mateix, tot i que a cada administració prengui tonalitats particulars. I un cop dibuixada la ruta, caldrà cercar el compromís ferm de les institucions implicades, dels seus governs, per tal de deixar de pensar en clau de que “estratégico es aquello que es importante para el que manda” (@wellcomm, via Twitter), perquè l’afany de protagonisme no enteli el projecte, perquè siguin capaços de anteposar el bé comú als interessos partidistes. En definitiva, perquè una bona idea no esdevingui un esperpent a base d’afegitons.
Que título más raro, Reformas 2.0 cuando lo que realmente se quiere impulsar de una clara reconstrucción al más puro estilo: “Extreme Makeover” tirando todo lo existente y comenzando de nuevo con una base realmente 2.0 y no paliar con el existente 1.0. Hay que cambiar muchos paradigmas y muchas fotos políticas. Si no existe un verdadero feedback entre el usuario de la administración y la administración esta continuará anclada en su lento avance, hacia la reforma, como bien apuntas.
Confieso que estuve a punto de titularlo “Chapuzas 2.0″, pero me moderé. Hablamos (me incluyo) de implantar, como si de un transplante se tratara, con el consiguiente riesgo al rechazo. Y, porqué negarlo, también hay mucha operación de maquillaje de cara a la galería.
Me ha sorprendido descubrir la desconfianza de la administración hacia el ciudadano, a abrir canales de conversación. Porque sabemos que arrastramos un legado de descontento y aversión y tememos que los canales sirvan para desahogo. Pero tenemos una capacidad limitada de contener semejante presión: como en una caldera, hay que buscar la manera de convertirla en energía para transformar la Administración.
[...] cabo un proyecto 2.0 en la Administración? tal como están las cosas. Necesitamos unas verdaderas Reformas 2.0, que pide e ilustra Anna; a ver si así llegamos a conseguir lo que pregunta K-Government: ¿Qué [...]
Pel que estic veient, l’administració 2.0 no sap com enfrentar-se a la “interactivitat”.
S’ha de crear un perfil de treballador (que no crec que existeixi) que es responsabilitzi de tenir actualitzades les informacions i que s’encarregui de gestionar la presència on-line de les iniciatives de forma coherent amb els objectius traçats. No sé d’on podria penjar, si de comunicació, si de projectes…
Pel poc que conec (al menys a Mallorca) la tendència és a subcontractar aquests serveis per fer que cap funcionari se n’hagi d’encarregar… Crec que aixó és un problema. Personal subcontractat que s’encarrega d’editar continguts, difícilment podrà estar al dia del que passa a cada departament per poder dar respostes ràpides, àgils i certes a les sol·licituts i dubtes que planteji el ciutadà.
A part que no crec que la sol·lució sigui obrir l’administració com a un tot, sino acció a acció, iniciativa a iniciativa. No tractar a la ciutadania com a un tot, sino com a diferents grups que poden tenir punts en comú, o no, però que sel’s pot escoltar i facilitar gestions i procediments i millorant necessitats (horaris d’accés a serveis públics, temperatures, noves iniciatives d’activitats socioculturals…).
Crec en el de mica en mica s’omple la pica…
@Tona Pou
Doncs sembla, que a banda de les eines, tenim un greu problema per escoltar. I si no escoltes, difícilment pots respondre a les demandes i a les necessitats. Des fa molt (i per sort, aquesta tendència va canviant), el ciutadà ha estat entès com l’administrat, un subjecte passiu que rebia els efectes de l’Administració, però res més. Hem perdut pel camí la consciència de ser un servei públic, amb totes les connotacions que comporta. Sí que cal anar a pams. És important que les administracions col·laborin entre elles, treballin plegades. Cal que els projectes que funcionin en una es donin a conèixer a la resta per no esmerçar esforços en anar reinventant la roda. I cal que els canvis sedimentin, no apel·lant a l’immobilisme dels models, però sí assegurant que cada esgraó que pugem no el tornem a recular. I és que sembla, tot sovint, que ens movem a batzegades.
[...] los comentarios en Twitter. Un valor especial tienen los valiosos posts que Miquel Rodríguez, Anna Cabañas, Manel Muntada, Roberto Cacho, Gamoia, Miguel Angel Mañez o Tona Pou han dedicado al tema, con sus [...]
[...] tercer els comentaris al Twitter. Un valor especial tenen els valuosos posts que Miquel Rodríguez, Anna Cabañas, Manel Muntada, Roberto Cacho, Gamoia, Miguel Angel Mañez o Tona Pou han dedicat al tema, amb els [...]
[...] Roca, el que ha lanzado la piedra y que trabajará sobre lo que todos expongamos, Anna Cabañas, Cumclavis y Miquel Rodriguez, consultores artesanos [...]